Acció
L'any 1928 es produïa a Catalunya un famós debat conegut amb el nom de “Inteligencia i caràcter”. Els seus protagonistes eren, d'una banda, el vallenc canonge Carles Cardó i de l'altra el professor i polític Josep M. Batista i Roca. De forma sintetitzada, direm que en Cardó volia fer veure que únicament amb el conreu de la intel·ligència era possible la salvació del nostre poble i amb ella, també, la de la nostra llengua, cultura i personalitat nacional. Per contra, Batista i Roca, sense negar mai la importància de la intel·ligència sobre la formació de qualsevol home, defensava la necessitat de l'educació del carácter en l'estructuració espiritual del nostre poble. Sense caràcter, venia a dir poc més o menys Batista i Roca, sempre serem un poble sotmès.
Tot i que la Catalunya d'aquells anys va inclinar-se cap a les tesis del canonge Cardó, avui és indubtable, veient la situació de postració col·lectiva del nostre poble, que els preceptes d'en Batista i Roca eren, i són encara, dels més indicats per garantir la supervivència d'una Catalunya que “només el conreu de la intel·ligència” no ha pogut assegurar.
Tanmateix, quan el professor i polític parlava de la formació del caràcter anava, indefectiblement, a raure a l'acció. Sí, carácter i acció com a parts d'un mateix cos. No pot haver-hi l'una sense l'altra. Així, en ple debat, escrivia el següent en el diari La Publicitat (octubre 1928): “Cal, doncs, enfortir-nos, tenir confiança en el nostre propi esforç, combatre la inhibició, crear el gust per l'acció i la lluita contra les dificultats que se'ns presentin, i l'ambició de superar-les i trionfar”.
Naturalment, si analitzem el fer contemplatiu i parsimoniós (que són l'antítesi de l'acció) que caracteritza el nostre panorama polític, entendrem el perquè de la nostra ruïna material i espiritual com a poble. De fet, els nostres dirigents segueixen les consignes fracassades d'un llunyà 1928.
Santiago Espot, 41 anys
President Executiu de Catalunya Acció
Barcelona (Barcelonès)
Tot i que la Catalunya d'aquells anys va inclinar-se cap a les tesis del canonge Cardó, avui és indubtable, veient la situació de postració col·lectiva del nostre poble, que els preceptes d'en Batista i Roca eren, i són encara, dels més indicats per garantir la supervivència d'una Catalunya que “només el conreu de la intel·ligència” no ha pogut assegurar.
Tanmateix, quan el professor i polític parlava de la formació del caràcter anava, indefectiblement, a raure a l'acció. Sí, carácter i acció com a parts d'un mateix cos. No pot haver-hi l'una sense l'altra. Així, en ple debat, escrivia el següent en el diari La Publicitat (octubre 1928): “Cal, doncs, enfortir-nos, tenir confiança en el nostre propi esforç, combatre la inhibició, crear el gust per l'acció i la lluita contra les dificultats que se'ns presentin, i l'ambició de superar-les i trionfar”.
Naturalment, si analitzem el fer contemplatiu i parsimoniós (que són l'antítesi de l'acció) que caracteritza el nostre panorama polític, entendrem el perquè de la nostra ruïna material i espiritual com a poble. De fet, els nostres dirigents segueixen les consignes fracassades d'un llunyà 1928.
Santiago Espot, 41 anys
President Executiu de Catalunya Acció
Barcelona (Barcelonès)
<< Home