La cadira

Aquest objecte tan apreciat
per a molts és una obsessió,
aguanta popes de disbarat
quan ja no queda més solució.

La cadira pot amb tot
llufes i pets pudents,
polítics incompetents
i funcionaris repel·lents.

Aquest utensili tant sagrat
sosté les formes del mercat;
unes són una veritable preciositat,
d'altres, un pecat.

Els politics en fan bandera,
és l'objectiu més apreciat.
Ens la posen pel darrera
i el poble amariconat.

Fa servei als reis,
mata els criminals,
hi descansen els vells,
la fan servir els més animals.

N'hi ha que perden el cul per obtenir-la.
Són els polítics malalts
que amb l'ansietat de posseir-la
no es priven d'objectius bestials.

Aquest estri aguanta de tot:
feixistes, republicans, anarquistes i capellans,
gent que juga al tarot,
coses rodones espaterrants,
els fills de puta més grans
i els dats pel cul dels catalans.

Joaquim Pugnau Vidal, 60 anys
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
Membre de Catalunya Acció